La felicitat, com tot, és subjectiva...i ben senzilla

Si demanem la definició de "felicitat" a diverses persones, estic segura que totes elles tindran un concepte de felicitat ben diferent. Per a mi, aquests són només 10 possibles definicions del terme "felicitat".
Tal i com dic en el títol, aquí us deixo els meus 10 moments en què em sento plenament feliç, tots ells en escenes quotidianes del dia a dia.

1. El primer que em ve al cap quan penso en la paraula felicitat és el RIURE. És una cosa que jo, personalment, faig servir molt, sempre trobo una excusa per riure: recordant algun temps passat, algun comentari graciós d'aquell noi o noia, la caiguda d'algú, el gest d'aquell nen petit, etc. Cada moment en què esclato a riure (i no són pas pocs), ja em puc considerar feliç. Què hi ha més sincer i bonic que un somriure? I no cal ni parlar dels atacs de riure...

2. A mi, la música, com suposo que igual que a molta gent, em transmet alguna sensació molt profunda que no puc descriure molt bé amb paraules. No em puc imaginar la meva vida sense música, és per això que un dels molts moments en què sóc plenament feliç és quan escolto els meus cantant preferits, sobretot la Tracy Chapman i en Bruce Springsteen, a tot volum. Hi ha vegades, fins i tot, quan estic sola a casa, en què em poso a ballar pel menjador, saltant al sofà i sentint-me, per uns moments, com una artista. Només amb la seva veu i el so d'una guitarra són capaços d'hipnotitzar-me i traslladar-me lluny d'aquí...no sé ben bé a on...

3. Quan descrius un moment de felicitat no vol dir que només duri uns segons, sinó que poden ser un seguit de coses que fan que aquella part del dia et faci feliç. Per exemple, les tardes dels dimarts i dijous, quan vaig en bicicleta a l'academia d'anglès, després vaig a comprar el berenar i, finalment, a la biblioteca a fer deures o, simplement, a llegir aquell llibre que em té captivada i que amago entre els prestatges per tenir-lo localitzat. M'agrada aquesta rutina, no sé molt bé el perquè, però em sento com satisfeta i plenament feliç, però el toc que encara em fa sentir més feliç és mentre, durant tot el recorregut, vaig saludant a gent coneguda i no tan coneguda que em trobo pel camí.

4. Després d'un dia estressant, m'encanta posar-me sota la dutxa, tancar els ulls i concentrar-me única i exclusivament en com les gotes d'aigua calenta entren en contacte i llisquen en la meva pell. Per uns moments, sembla que visqui en un món submarí on la paraula preocupació i estrés no hi tenen lloc.

5. Hi ha algunes nits, normalment entre setmana, dies qualsevols, en què, després de sopar, la meva mare i jo ens quedem xerrant durant una bona estona a taula sobre qualsevol cosa, sense tenir referència del temps, mentre el meu pare i la meva germana estan rient amb algun programa de televisió. M'adono, llavors, que la meva mare també és la meva millor amiga, la persona a qui tinc més confiança, la persona a qui més estimo en aquest món i la qual no només m'ajuda en els mals moments, sinó que SEMPRE hi és, al meu cantó, la que mai em fallarà. No canviaria aquestes nits per res del món.

6. Tothom en té, d'amics i amigues, però potser el que no té molta gent són amigues que no entenen ni de temps ni de distàncies. Encara avui, quan em retrobo després d'un o dos mesos amb les meves amigues de Vilassar i ens abracem i xerrem, sento com si mai hagués marxat del seu cantó, tot i 3 anys després de separar-me d'elles per una distància de més de 40 quilòmetres. No les veig cada dia, però quan ho faig, m'adono que res ha canviat i que aquesta amistat no es trenca amb el pas del temps ni amb la distància. I això em fa enormement feliç.

7. Algunes tardes, quan la meva germana i jo tenim estones lliures i l'ordinador no ens engoleix, ens tanquem a la nostra habitació i comencem a escoltar música, tot cantant les cançons i ballant com si fóssim cantants professionals. És més que una estona de diversió, és la veritable sort de tenir una germana, una amiga, i compartir coses tan senzilles com aquesta.

8. Llevar-me cada matí i, adormida, cansada o enèrgica, contemplo durant uns instants el camp de davant de casa meva que brilla com l'or. Llavors m'adono de la sort que he tingut al venir a viure en un poble com aquest. Llavors m'adono de que val la pena llevar-se i aprofitar el dia i la vida. Llavors m'adono que sóc feliç estant on estic.

9. En una nit gelada d'hivern, anar corrents al llit després de veure la televisió una estona i tapar-me amb els llençols fins a la punta del nas. Quant més freds tinc els peus més somric, perquè també em sento més protegida sota la meva cova.

10. Adonar-me, cada cop que penso en aquests 9 moments, que les coses més valuoses de la vida no es poden comprar amb diners. Potser, tristament, és l'única cosa.

Llàstima que només pugui escriure 10 moments...