martes, 20 de octubre de 2009

2n MOT: embarbussament (m)

Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.

[Etimologia -- De «embarbussar-se», de «balbucejar», forma desenvolupada de l'antic «balbuçar», del llatí «balbutire», mateix significat.]

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, 'empatolls', 'embarassallengües', 'entrebancs', 'entrebancallengües', 'travallengües', 'queques' (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.


Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc.

***

Discurs íntegre de l'escriptor Quim Monzó a la cerimònia inaugural de la Fira de Frankfurt 2007, que té la cultura catalana com a convidada d'honor (10/10/2007), petita mostra d'embarbussaments:





Després d'escoltar el vídeo, si no has estat els 13 minuts parant la màxima atenció, segurament no t'hauràs enterat gaire sobre el que parla en Quim Monzó, simplement t'hauràs limitat a captar alguns noms i algunes idees bàsiques. Aquest escriptor parla amb una rapidesa fulminant, és capaç de pronunciar 10 paraules en 2 segons, i és per això que costa seguir les seves paraules. Ens trobem davant d'un seguit d'embarbussaments, ja que al pronunciar tantes paraules juntes es fa gairebé impossible desxifrar-les totes i, per tant, ens fem un embolic i entenem només una part del discurs, tal i com passa amb els petits embarbussaments quan els pronunciem amb rapidesa, ja que costen d'imitar. Estic totalment segura que poca gent podria imitar la parla d'en Quim Monzó, pel que fa a la velocitat.

Dins aquest discurs, podem escoltar com imita en Salvador Dalí, que és l'autor d'un gran embarbussament. I ho fa sense gaires dificultats, ja que tot i tenir una parla molt ràpida, pronuncia cada mot a la perfecció, sense deixar-se cap so ni entrabancar-se, i aquesta és la lògica i la gràcia dels embarbussaments, aquests jocs que posen en qüestió els nostres òrgans fonètics.

Aquest és l'embarbussament de Dalí i que Monzó va interpretar a la perfecció:

Una gallina xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics. Com que la gallina era xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, per això va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics.

1r MOT: auca (f)


Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc.


[Etimologia -- Del llatí vulgar «auca», 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del «joc de l'oca».]


Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant... A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full.


A dalt del text teniu un exemple d'auca, anomenada L'auca de la franja de ponent


Obertura d'aquest blog de l'assignatura de Llengua i Comunicació de l'IES Vidreres

Avui dimarts 20 d'octubre obro aquest blog de l'assignatura de llengua de l'institut de Vidreres.
Més endavant trobareu diversa informació relacionada amb la llengua, així com definicions de paraules, articles interessants de diaris digitals i un munt de curiositats més, algunes d'elles més personals.

Que el gaudiu!

Laura