La bogeria urbanística...què vindrà després?

Quan he acabat de llegir l'article, el primer que m'ha vingut al cap ha estat un edifici subaquàtic. Malgrat que ho he pensat mig en broma i irònicament, quan he cercat al Google algun edifici d'aquestes característiques, no em creia el que veia. Ni més ni menys que a Dubai es pretén dur a terme la construcció d'un edifici subaquàtic. Farà més feliços als habitants de la ciutat? Bé, em penso que no és ni per a ells,

sinó pels rics turistes. Els que sí que estaran "feliços" seran els responsables d'aquest edifici, a jutjar per la quantitat de diners que ingressaran. Qui no voldria saborejar l'experiència de submergir-se i tocar de peus alhora en un edifici?

Jo penso, no és més bonic passejar tranquil·lament per un bosc i banyar-te en un riu o, sense anar més lluny, visitar aquells edificis que els nostres avantpassats van alçar com pot ser una catedral o les restes d'un amfiteatre romà, que no pas pagar una "burrada" per sentir-se privilegiat al contemplar o entrar en un dels estrambòtics monuments que es descriuen a l'article?

Em pregunto fins on volem arribar, per què volem "innovar" tant, embellir les ciutats amb elements tan superficials només per generar més diners (perquè no ens enganyem, és únic i exclusivament aquest, el motiu pel qual es construeix tot això). Sembla una mena de competició per veure quina és la ciutat que arriba més lluny, la ciutat més "guai" i moderna. I pretenen que caiguem en la temptació. Qui no ha visitat un d'aquests llocs, o senzillament s'ha quedat uns instants mirant alguna fotografia d'aquests? Gairebé ningú. Conscient o inconscientment, tal i com molt bé afirma Comadira, ens entabanen. No és d'estranyar, el món occidental va pel camí fàcil i còmode, per això és molt més senzill babejar davant l'òpera de Sidney o el museu Guggeinheim de Bilbao, o mirar un partit de futbol amb una bona cervesa al cantó, que no pas parar-se a rumiar sobre com va el món, sobre què volen que fem i què no, sobre si ens manipulen o no, sobre si actuem com comparses d'una gran rua o si som prou llestos per deslliurar-nos-en.

El que és ben clar, com també afirma l'articulista, és que ni la misèria, ni la corrupció, ni la incompetència desapareixeran per si soles. Però això ja depen de cadascú, pots triar entre actuar com un rei despòtic dins la societat o bé aportar el teu gra de sorra en fer d'aquest, un món més just. I un dels molts primers passos és no caure en la temptació de meravellar-se quan ens imposen aquests "bells" monuments.

Tots plegats, estem tots bojos...m'agradaria saber què vindrà després...El més greu és que no se m'acut absolutament res, perquè la nostra avarícia ho està "assolint" tot, això sí, deixant de banda els problemes més humans i els que afecten a la majoria. Una mica trist, no?

Talent, treball i diners

De John Rockefeller a Amancio Ortega: cómo triunfar en esta vida sin abrir un libro

No sé quina és la intenció de l'article, si fer veure als joves que el triomf en la vida no sempre va acompayat d'estudis i tot el que implica això, o bé criticar una colla d'analfabets que sense tenir formació han aconseguit que els seus noms ressonin per tot el món, juntament amb els seus "invents". Crec que tot deu ser el mateix.

Aquest article m'ha fet dubtar i he cercat alguns dels noms que se citen a l'article per comprovar que cap d'aquests homes tenen grans estudis. I el més lamentable ha estat que és cert.

Aquí deixo dos dels 43 comentaris que s'han fet sobre l'article:

"Este es una artículo de excepciones, y da para mucho.
Que hagan otro sobre fumadores de varias cajetillas que llegan a ancianos [Carrillo por ejemplo], obesos a los que nunca les da un ataque al corazón. De conductores borrachos que nunca tienen un accidente o de deportistas de riesgo que nunca se han roto ni un hueso.
Acabaremos deseando para nuestros hijos que no estudien, que fumen, sean obesos, que conduzcan copeados y hagan deportes de riesgo sin protección, ahhh y si quieren tontear con las drogas no problem, que sean como los Rolling!!!!"


***********

"Un artículo frívolo y superficial en el que se habla de “una mezcla de talento, trabajo y suerte” como si eso fueran cosas al alcance de cualquiera que se consiguen en la tienda de la esquina.

Estoy segura de que estas personas también habrían triunfado si hubieran tenido estudios . Probablemente, estas personas, que no tienen un pelo de tontas, sienten y lamentan en su fuero interno las lagunas en su formación. A muchos de ellos les dejan indiferentes los placeres que da la cultura. Personalmente me importa un comino tener un bolso de 3.000 euros y en cambio sí disfruto con un buen libro o una buena exposición o un edificio bonito. Así como el bolso de 3.000 euros no está al alcance de mi bolsillo, hay obras que no están a la altura de su sensibilidad artística y eso, señores, es, en mi opinión, una gran carencia.

El primer error del articulista es confundir éxito con dinero y la pregunta que yo lanzo al foro es, ¿qué es el éxito?

El éxito se puede tener en algunos aspectos de la vida y no en otros como el emocional o el familiar, por ejemplo.

El éxito se puede tener en el mundo académico y no va acompañado de la riqueza económica. Éxito tuvo Teresa de Calcuta creando una red de solidaridad impresionante para los parias de la India, como lo tuvo Vicente Ferrer con más estudios y preparación que la monja.

Éxito tienen muchos padres educando a sus hijos y formándolos para que sean ciudadanos de bien.

Éxito tienen muchos cirujanos y médicos generales que salvan vidas todos los días y que no podrían hacerlo si no hubieran pasado por las facultades de medicina.

Éxito tienen los alumnos con síndrome de Down que consiguen un título universitario desafiando y superando todas las barreras académicas y sociales.

Éxito tienen millones de personas que tienen la oportunidad de estudiar y aprender y la aprovechan con gran esfuerzo personal. Pero esos no salen en los periódicos."

Jo no tinc més a dir, comparteixo l'opinió d'aquestes persones.

Vols guanyar diners ràpidament?

Amb aquesta pregunta que enganxa tant als humans, l'ONCE vol incitar-nos a clicar sobre la seva publicitat exposada al diari El País. Es tracta d'un anunci d'aqusta associació en què convida al públic participar en un dels seus concursos per guanyar diners, el "GanaYa!" Quan cliques a l'anunci sembla que et transportis en un món ple d'il·lusió i fa que vegis que tot és molt fàcil a l'hora de guanyar diners, però òbviament sabem que no és així. És per aquest motiu que el target d'aquesta fantasiosa publicitat és un públic que va des del jovent fins a gent gran, això sí, que no tingui gaire a fer i no sigui molt culte, ja que una persona amb una mica de seny no cauria a la temptació de participar-hi. També és cert que no perds res en participar-hi, però crec que no val gaire la pena i hi ha coses més interessants en què gastar el teu temps.

El seu lema o eslògan, "Ahora sí que sí", s'injecta en el nostre subconscient i, conscient o inconscientment, pensem en la possibilitat de participar-hi, fer-ho o no fer-ho és una altra qüestió. Ens volen fer crure que podem guanyar diners ràpid i fàcilment, però tots sabem que no és així, però la nostra esperança, il·lusió, avarícia, inquietud -digue-m'ho com vulguem- fa que molts de nosaltres caiguem en la temptació.

Si a algú li toca el premi, que m'ho faci saber i esborraré aquesta entrada.