La bogeria urbanística...què vindrà després?

Quan he acabat de llegir l'article, el primer que m'ha vingut al cap ha estat un edifici subaquàtic. Malgrat que ho he pensat mig en broma i irònicament, quan he cercat al Google algun edifici d'aquestes característiques, no em creia el que veia. Ni més ni menys que a Dubai es pretén dur a terme la construcció d'un edifici subaquàtic. Farà més feliços als habitants de la ciutat? Bé, em penso que no és ni per a ells,

sinó pels rics turistes. Els que sí que estaran "feliços" seran els responsables d'aquest edifici, a jutjar per la quantitat de diners que ingressaran. Qui no voldria saborejar l'experiència de submergir-se i tocar de peus alhora en un edifici?

Jo penso, no és més bonic passejar tranquil·lament per un bosc i banyar-te en un riu o, sense anar més lluny, visitar aquells edificis que els nostres avantpassats van alçar com pot ser una catedral o les restes d'un amfiteatre romà, que no pas pagar una "burrada" per sentir-se privilegiat al contemplar o entrar en un dels estrambòtics monuments que es descriuen a l'article?

Em pregunto fins on volem arribar, per què volem "innovar" tant, embellir les ciutats amb elements tan superficials només per generar més diners (perquè no ens enganyem, és únic i exclusivament aquest, el motiu pel qual es construeix tot això). Sembla una mena de competició per veure quina és la ciutat que arriba més lluny, la ciutat més "guai" i moderna. I pretenen que caiguem en la temptació. Qui no ha visitat un d'aquests llocs, o senzillament s'ha quedat uns instants mirant alguna fotografia d'aquests? Gairebé ningú. Conscient o inconscientment, tal i com molt bé afirma Comadira, ens entabanen. No és d'estranyar, el món occidental va pel camí fàcil i còmode, per això és molt més senzill babejar davant l'òpera de Sidney o el museu Guggeinheim de Bilbao, o mirar un partit de futbol amb una bona cervesa al cantó, que no pas parar-se a rumiar sobre com va el món, sobre què volen que fem i què no, sobre si ens manipulen o no, sobre si actuem com comparses d'una gran rua o si som prou llestos per deslliurar-nos-en.

El que és ben clar, com també afirma l'articulista, és que ni la misèria, ni la corrupció, ni la incompetència desapareixeran per si soles. Però això ja depen de cadascú, pots triar entre actuar com un rei despòtic dins la societat o bé aportar el teu gra de sorra en fer d'aquest, un món més just. I un dels molts primers passos és no caure en la temptació de meravellar-se quan ens imposen aquests "bells" monuments.

Tots plegats, estem tots bojos...m'agradaria saber què vindrà després...El més greu és que no se m'acut absolutament res, perquè la nostra avarícia ho està "assolint" tot, això sí, deixant de banda els problemes més humans i els que afecten a la majoria. Una mica trist, no?