No tot és qüestió de raó!

No sé ben bé per què, però allà on ficu el nas em surten amb que sóc un mestretites! Per exemple, l'altre dia vaig intervenir en una conversa entre amics de la universitat que parlaven sobre els intercanvis de diners entre amics i no sé què històries...i jo hi vaig dir la meva. La meva intervenció va anar més o menys així: Amb els amics ningú vol semblar garrepa, però quan es tracta de donar un econòmic cop de mà, tothom es fa l'enze. En sentir les paraules..."algú em pot deixar 1€ per...?" totes les persones semblen estaquirots. Sembla mentida que aquest tros de metall rodó amb números i la cara d'un terròs sigui capaç de controlar, moltes vegades, el nostre avar caràcter i, altres cops -i no pas pocs-, portar-nos pel mal camí.

Què me'n dieu? A que tinc raó?