QUE NO ME ENTERO
La premsa és una cadena: primer de tot està el periodista, el màxim responsable, el que busca i escriu la informació al diari; després la direcció del diari en qüestió, que planifica la informació i la "revisa"; i finalment els lectors, el món. Seguint aquesta cadena, ens veiem obligats a fiar-nos de la informació d'una sola persona, el periodista d'aquell article o notícia. Vol dir això que aquesta persona sigui fidel a cada detall dels esdeveniments que tenen lloc a tot el món i no s'erri mai? Absolutament, NO. La imatge de la dreta reflecteix la visió que hem de tenir amb la premsa, és a dir, no creure en tot el que ens diuen, ja que pot estar equivocada, cosa que ens donarà una informació no verídica: hem de ser crítics.
Aquest article tan sincer de Javier Marías ens reflecteix això, la crítica que ell fa cap alguns periodistes que es mostren infidels vers la proliferació de les notícies, de tots els canvis i malinterpretacions que se li escapen al pobre periodista. Ja sigui la malinterpretació d'una sola i simple paraula o de tot un paràgraf, però qualsevol de les dues opcions pot fer que el lector no s'assabenti d'aquella notícia. I és el que li passa últimament a l'autor d'aquest text, que es troba envoltat de falsos amics i que els periodistes són incapaços de consultar en un diccionari el seu vertader significat.
Un fals amic és una paraula que s'assembla , ja sigui en l'escriptura o la pronuncació, moltíssim a una de la nostra llengua però que en realitat té un significat diferent al que ens imaginàvem. En són exemples les paraules sensible o realise de l'anglès i que signifiquen sensat i adonar-se, respectivament, al català, i no pas sensible i realitzar. N'hi ha milers d'exemples en totes les llengües, per això no és estrany que a vegades caiguem en la trampa, però per algun motiu existeixen els diccionaris de falsos amics, tal com diu Javier Marías. Tot és qüestió d'espavilar-se i posar ganes i volcar-nos a la feina que realitzem, i més si aquesta va destinada a un públic extens.
Però...una persona que critiqui la informació dels periodistes ha d'estar molt segura d'ella mateixa, ha de saber sobre allò que diu, ha d'entendre sobre el tema. Doncs és el cas de Javier Marías, ja que a més de ser escriptor, també és traductor, editor espanyol i membre de la RAE (Real Academia Española). Ens trobem doncs, davant una persona especialitzada en la llengua i els seus recursos i usos i que és capaç de contraposar informació i jutjar-la. A més de tenir una obra extensa de novel·les i relats, també en té una gran quantitat de col·leccions periodístiques (al diari El País), assajos i traduccions, cosa que l'enriqueix en la comprensió de diverses llengües.
Aquest article tan sincer de Javier Marías ens reflecteix això, la crítica que ell fa cap alguns periodistes que es mostren infidels vers la proliferació de les notícies, de tots els canvis i malinterpretacions que se li escapen al pobre periodista. Ja sigui la malinterpretació d'una sola i simple paraula o de tot un paràgraf, però qualsevol de les dues opcions pot fer que el lector no s'assabenti d'aquella notícia. I és el que li passa últimament a l'autor d'aquest text, que es troba envoltat de falsos amics i que els periodistes són incapaços de consultar en un diccionari el seu vertader significat.
Un fals amic és una paraula que s'assembla , ja sigui en l'escriptura o la pronuncació, moltíssim a una de la nostra llengua però que en realitat té un significat diferent al que ens imaginàvem. En són exemples les paraules sensible o realise de l'anglès i que signifiquen sensat i adonar-se, respectivament, al català, i no pas sensible i realitzar. N'hi ha milers d'exemples en totes les llengües, per això no és estrany que a vegades caiguem en la trampa, però per algun motiu existeixen els diccionaris de falsos amics, tal com diu Javier Marías. Tot és qüestió d'espavilar-se i posar ganes i volcar-nos a la feina que realitzem, i més si aquesta va destinada a un públic extens.
Però...una persona que critiqui la informació dels periodistes ha d'estar molt segura d'ella mateixa, ha de saber sobre allò que diu, ha d'entendre sobre el tema. Doncs és el cas de Javier Marías, ja que a més de ser escriptor, també és traductor, editor espanyol i membre de la RAE (Real Academia Española). Ens trobem doncs, davant una persona especialitzada en la llengua i els seus recursos i usos i que és capaç de contraposar informació i jutjar-la. A més de tenir una obra extensa de novel·les i relats, també en té una gran quantitat de col·leccions periodístiques (al diari El País), assajos i traduccions, cosa que l'enriqueix en la comprensió de diverses llengües.
Efectivament, Javier Marías és un escriptor amb un bagatge cultural immens. A més és un periodista que no té pèls a la llengua, i que acostuma a dir el que pensa, encara que sap que no agradarà a la majoria de lectors.
ResponderEliminar