O tots o ningú (rodamots I)

A aquell falansteri només hi podies arribar per aire, és a dir, amb avió o algun altre aparell volador. Es trobava en un indret tan inhòspid i desconegut que els vaixells que intentaven la seva arribada es perdien i naufragaven; és cert que es trobava en una illa, però no es tractava d'una illa qualsevol, estem parlant d'una illa submergible que s'enfonsava sota les profunditats marines en qualsevol moment, fet que provocava la desorientació per als qui volien accedir-hi. Els creadors d'aquell falansteri semblaven trets del mateix pandemònium, la capital de l'infern, ja que per fundar aquest habitacle s'havien dut a terme uns plans maquiavèlics i purament ambiciosos. Només hi podien accedir 100 famílies, les quals havien de ser, obviament, benestants. Sembla irònic que aquests creadors haguessin promès tantes reformes en la societat del segle XVIII creant aquest tipus d'habitatges autònoms amb recursos suficients per a tothom i, finalment, més de la meitat de la població en quedés al marge. Fou una autèntica utopia per a la major part de la població, sobretot obrera.


El fet és que, des del moment que vaig assabentar-me de l'existència d'aquesta illa amb falansteri inclòs, he estat investigant la seva situació geogràfica, així com també la seva organització i funcionament. El meu major objectiu és descobrir el mecanisme de submergibilitat que utilitza l'illa, però ara per ara em conformo amb saber la contrasenya d'entrada a l'illa, que és l'estranya paraula quark...