Àngel Mullera, un atleta prometedor

Àngel Mullera és un atleta nascut a Lloret de Mar i des que es va inciar a l'atletisme al club del seu municipi ha estat imparable, tant a nivell nacional i comarcal com a nivell internacional.
Aquí deixo una notícia del punt publicada fa un parell de mesos que parla sobre els seus bons resultats en el cross més important de les comarques gironines, el de Santa Coloma.
Quan em posi amb contacte amb ell escriuré l'article complet, així com tota la seva trajectòria esportiva, etc.
La foto de dalt és del cross de Vidreres i apareix amb la resta de gent del Club Olimpic Vidreres. Ell és el noi que està sentat a baix, el segon començant des de la dreta (que vesteix una dessuadora negra).
Estic intentant aconseguir el seu facebook i treure'n més fotos!!

Relacions Nord-Sud, qui deu a qui?

El segle XIX es va caracteritzar, entre altres coses, per la colonització en mans d’europeus que van patir centenars de països africans, asiàtics i sud-americans. En el cas d’Àfrica, no va ser fins un segle més tard, amb la crida de les Nacions Unides al respecte per l’autodeterminació i coincidint amb els processos de descomposició dels grans imperis occidentals, que aquests països obtenen la seva independència.
L’eufòria desfermada de les noves nacions emergents va incitar els organismes internacionals a otorgar nombrosos préstecs a baix interès amb el benintencionant objectiu de potenciar el seu desenvolupament. No obstant, els governs d’aquests països fan un ús inadequat d’aquestes remeses, tot desviant fons al comerç d’armes o important béns de luxe. Això endarrereix el seu desenvolupament, impedeix cobrir les necessitats bàsiques de la població, encareix els préstecs i fa que sigui pràcticament impossible tornar els crèdits.
Segons denuncien les ONG catalanes, aquest deute extern que el Sud envia al Nord és cinc vegades més gran que el que reben en concepte de cooperación al desenvolupament i es calcula que, avui, els països en desenvolupament han pagat fins a deu vegades més la quantitat que, en total, devien el 1980 en concepte del deute extern. Una quantitat que, a causa dels interessos, no para d’incrementar-se.

Tot es sustenta en canviar el nostre punt de vista, ja que el Nord ha explotat al llarg dels segles els recursos naturals del Sud, per tant, el deute ja està pagat!
Per aquest motiu, les ONG catalanes reclamen l’abolició del deute extern i acusen el Banc Mundial (BM), el Fons Monetari Internacional (FMI) i els governs del Nord de destruir les capacitats productives del Sud, cosa que provoca enormes perjudicis socials, econòmics i medioambientals per a les poblacions d’aquests països.
Tant el BM com l’FMI estan presidits pels governs del Nord, els quals han establert les politiquees a exercir als països en desenvolupament segons els seus interessos.
Els països del Nord insten els països subdesenvolupats a eliminar aranzels i subvencions mentre que destinen grans quantitats de diners a finançar la seva pròpia agricultura, un desequilibri protegit pel BM i l’FMI.
Per això s’hauria d’instaurar un nou model global que, per damunt de l’economia, prioritzi el desenvolupament i els drets humans, tot reformant els sistemes productius del Nord que no permeten el desenvolupament del Sud. Les solucions proposades al llarg dels últims anys des de les enitats socials per trencar aquest desequilibri comercial entre el Nord i el Sud són: el consum responsable i el comerç just.
“Tot depèn de la voluntat política: els Estats, les empreses i els organismos internacionals han de passar comptes de les seves accions”, afirma una ONG catalana. Una voluntat política que sembla defugir les seves responsabilitats mentre que les regles injustes presents en els intercanvis comercials entre Nord-Sud han estès la pobresa als països en desenvolupament.

IES Vidreres, escola verda

Doncs sí, l’IES Vidreres és una escola verda. I què és això, et deus preguntar. Si mai has sentit a parlar, les escoles verdes simplement uneixen educació amb desenvolupament sostenible a través de tasques que integren el medi ambient en els seus plans d’estudi. Per dur aquesta tasca a terme, l’IES Vidreres ha creat un
comitè ambiental format per alumnes de tots els cursos i un professor, que proposem activitats per tal de protegir el medi ambient a escala molt local, és a dir, a l’institut. El que pretenem és informar, a través d’aquest comitè, la resta d’alumnes sobre l’estat del nostre planeta, de la mateixa manera que proposem alternatives per contribuir amb la seva conservació. Des de l’any passat es van incorporar contenidors específics per tal de promoure el reciclatge tant a dins com fora de les aules; també hem creat l’anomenat “plafó verd” en el qual hi ha notícies sobre el medi ambient i suggerències ofertes per a tots els alumnes; s’han dut a terme xerrades de sensibilització a càrrec dels membres del comité dirigides a la resta d’alumnes en les quals s’explica què és això de l’esclafament global i què podem fer cadascú de nosaltres per ajudar el planeta. Des del comitè animem a tots els alumnes a que vinguin a l’insitut en bicicleta, en lloc de la moto o el cotxe, tot aprofitant que tenim un bon relleu i uns paisatges envejables.
Aquestes són només algunes de les activitats que els alumnes del comitè han proposat, tot i que sabem que encara ens queden moltes coses a fer. Per això, comptem amb l’ajuda d’altres comitès d’altres escoles de la comarca que també són escoles verdes i que, de tant en tant, ens reunim per a posar en comú totes les nostres tasques i proposar-ne més, al mateix temps que realitzem sortides pels entorns naturals.
Amb tot això, nosaltres sempre diem que els petits gestos de cadascú són els que a la llarga fan un gran canvi, tot i que el nostre gran objectiu està en mans de tots: cuidar el nostre entorn.

Articles de medi ambient

El preu de destruir el planeta

Només a Europa, i sense comptar les catàstrofes naturals, l’escalfament planetari ens costarà 65.000 milions d’euros l’any a partir del 2.080. Aquesta és l’herència que volem deixar als nostres fills?
L’escalfament del planeta ha fet créixer el nombre d’episodis extrems. La pressió humana sobre el planeta fa que huracans, pluges torrencials o sequeres siguin cada cop més habituals i més difícils de predir. No fer-hi res pot ser la pitjor inversió de la humanitat, la inacció és la ruïna, ja que damnificar totes les catàstrofes de l’escalfament provocarà unes pèrdues per els governs de milions d’euros. El canvi climàtic importa perquè aboca la Terra al col•lapse, però sobretot preocupa perquè ens castiga la butxaca.


Víctimes col•laterals del canvi climàtic

12 milions d’hectàrees de boscos desapareixen cada any a causa de la desforestació, cosa que fa créixer el nivell de CO2 emès a l’atmosfera; la construcción de preses ha afectat de manera moderada o severa el curs del 60% dels grans Rius del planeta; des de l’any 1900, al voltant del 50% de les zones més humides del planeta han desaparegut, etc. Tota aquesta natura modificada artificialment, aquesta sobreexplotació dels recursos naturals per a satisfer els nivells de consum de la humanitat posa en perill l’equilibri de la Terra. Tot i així, les inundacions a les grans ciutats o els incendis a parcs naturals no són en realitat les conseqüències més sagnants de l’escalfament de la Terra. Perquè els principals damnificats per a tot això que passa al planeta són la gent que viu als països pobres. Per a moltes comunitats pobres, els recursos naturals que tenen a prop són una part indispensable de la seva forma de vida. Per això, les persones sense recursos són les primeres a rebre l’impacte de la degradació del terreny, els períodes perllongats de pluja, etc.
En aquests països, la importància de les activitats que podrien trobar-se afectades pel canvi climàtic és molt gran. És una amenaça del seu mode de vida i, a més a més, la seva feblesa econòmica i organitzativa els deixa en més mala posició per a plantar cara a les conseqüències més virulentes, ja que no tenen capacitat d’adaptació. Això provocarà, per exemple, un augment de la malària, la diarrea i la malnutrició degut a les elevades temperatures, tot afegint que els seus sistemes de salut no estan gens preparats per actuar en aquest nou escenari.
Davant d’això, la diferent capacitat per a encarar el canvi climàtic pot fer créixer la desigualtat entre països rics i pobres en una dinàmica paradoxal: els països menys afectats en bona part són també els més responsables de l’escalfament i tenen pocs incentius a participar en uns acords de reducción que impliquen sacrificis importants.

En deute amb el Sud

Entre el 1960 i el 1975 una quarantena de països africans obtenen la independència, fruït del procés de descomposició dels grans imperis occidentals i de la crida de les Nacions Unides al respecte per l'autodeterminació. Enmig de l'eufòria desfermada en les noves nacions emergents, els organismes internacionals atorguen abundants sumes en préstecs a baix interès amb el benintencionat objectiu de potenciar el seu desenvolupament. Però l'ús inadequat que els nous governants donen a aquestes remeses, desviant fons al comerç d'armes o a la importació de béns de luxe, posterga el benestar de les seves poblacions, encareix els préstecs i fa que avui sigui pràcticament impossible tornar els crèdits.