Què en farem, d'aquesta colla?!

Que si la meuca de la meva veïna; que si les bagasses del carrer abandonat de davant; que si la colla de marfantes joves que van pel món exhibint la seva pell; que si la meretriu de la meva sogra, que sembla que em vol fer la vida impossible, i aquest món que cada cop està més ple de maturrangues!

El detergent definitiu?

A vegades portar les situacions més quotidanes a la gran pantalla és la solució per atraure públic. Així és com deuen pensar els publicistes del detergent "Kalia Oxi Action" al fer aquest anunci. Mitjançant el JO REAL de moltes dones (segurament mestresses de casa) dona credibilitat al producte, ja que aquestes actuen com a testimonis i el resultat, òbviament, és positiu. Aquest simple fet d'acostar-se a la realitat és la idea creativa que fa que l'anunci tingui "ganxo", el voler allunyar-se de la monotonia d'aquest tipus d'anuncis. L'escenari es trasllada al carrer i en tot moment està sota la mirada de moltes dones, les quals són les que se senten més identificades i les més fàcils de convèncer (target).
És increïble com en 40 minuts poden transmetre a milers de dones el senzill missatge de: aquest producte és el millor entre els altres, compra'l. I, sincerament, és prou original i convincent per aconseguir-ho.

"El paraguas de Vetusta"

Aquest diari, elaborat pels alumnes de l'institut Santo Domingo de Guzmán, a Oviedo (Astúries).

M'ha encantat només en fer una ullada per la portada, tant el format del títol com les capceleres estan molt treballades, així com també ho estan totes les notícies. Té molts detalls que donen "vidilla" al diari, com l'utilització de títols ben colorits, les grans imatges impactants, o les fantàstiques tires còmiques. Pel que fa al contingut, m'han agradat quasi totes les notícies, especialment una de la secció de Tu entorno. Parla sobre un noi que està a Cambodja col·laborant un una ONG i fent projectes. Les fotos són precioses i l'elaboració de l'article és un autèntic cop de roc. També m'ha agradat moltíssim l'apartat de tema lliure, fet en anglès, i també la tira còmica, feta en anglès! En resum, totes les notícies són molt originals i interessants.

Costarà superar-los...

Vídeo diari Pandemònium!

I aquí tenim un brevíssim resum en imatges i música de la nostra experiència!

Create your own video slideshow at animoto.com.

Fins la pròxima...

Àngel Mullera, un atleta prometedor

Àngel Mullera és un atleta nascut a Lloret de Mar i des que es va inciar a l'atletisme al club del seu municipi ha estat imparable, tant a nivell nacional i comarcal com a nivell internacional.
Aquí deixo una notícia del punt publicada fa un parell de mesos que parla sobre els seus bons resultats en el cross més important de les comarques gironines, el de Santa Coloma.
Quan em posi amb contacte amb ell escriuré l'article complet, així com tota la seva trajectòria esportiva, etc.
La foto de dalt és del cross de Vidreres i apareix amb la resta de gent del Club Olimpic Vidreres. Ell és el noi que està sentat a baix, el segon començant des de la dreta (que vesteix una dessuadora negra).
Estic intentant aconseguir el seu facebook i treure'n més fotos!!

Relacions Nord-Sud, qui deu a qui?

El segle XIX es va caracteritzar, entre altres coses, per la colonització en mans d’europeus que van patir centenars de països africans, asiàtics i sud-americans. En el cas d’Àfrica, no va ser fins un segle més tard, amb la crida de les Nacions Unides al respecte per l’autodeterminació i coincidint amb els processos de descomposició dels grans imperis occidentals, que aquests països obtenen la seva independència.
L’eufòria desfermada de les noves nacions emergents va incitar els organismes internacionals a otorgar nombrosos préstecs a baix interès amb el benintencionant objectiu de potenciar el seu desenvolupament. No obstant, els governs d’aquests països fan un ús inadequat d’aquestes remeses, tot desviant fons al comerç d’armes o important béns de luxe. Això endarrereix el seu desenvolupament, impedeix cobrir les necessitats bàsiques de la població, encareix els préstecs i fa que sigui pràcticament impossible tornar els crèdits.
Segons denuncien les ONG catalanes, aquest deute extern que el Sud envia al Nord és cinc vegades més gran que el que reben en concepte de cooperación al desenvolupament i es calcula que, avui, els països en desenvolupament han pagat fins a deu vegades més la quantitat que, en total, devien el 1980 en concepte del deute extern. Una quantitat que, a causa dels interessos, no para d’incrementar-se.

Tot es sustenta en canviar el nostre punt de vista, ja que el Nord ha explotat al llarg dels segles els recursos naturals del Sud, per tant, el deute ja està pagat!
Per aquest motiu, les ONG catalanes reclamen l’abolició del deute extern i acusen el Banc Mundial (BM), el Fons Monetari Internacional (FMI) i els governs del Nord de destruir les capacitats productives del Sud, cosa que provoca enormes perjudicis socials, econòmics i medioambientals per a les poblacions d’aquests països.
Tant el BM com l’FMI estan presidits pels governs del Nord, els quals han establert les politiquees a exercir als països en desenvolupament segons els seus interessos.
Els països del Nord insten els països subdesenvolupats a eliminar aranzels i subvencions mentre que destinen grans quantitats de diners a finançar la seva pròpia agricultura, un desequilibri protegit pel BM i l’FMI.
Per això s’hauria d’instaurar un nou model global que, per damunt de l’economia, prioritzi el desenvolupament i els drets humans, tot reformant els sistemes productius del Nord que no permeten el desenvolupament del Sud. Les solucions proposades al llarg dels últims anys des de les enitats socials per trencar aquest desequilibri comercial entre el Nord i el Sud són: el consum responsable i el comerç just.
“Tot depèn de la voluntat política: els Estats, les empreses i els organismos internacionals han de passar comptes de les seves accions”, afirma una ONG catalana. Una voluntat política que sembla defugir les seves responsabilitats mentre que les regles injustes presents en els intercanvis comercials entre Nord-Sud han estès la pobresa als països en desenvolupament.

IES Vidreres, escola verda

Doncs sí, l’IES Vidreres és una escola verda. I què és això, et deus preguntar. Si mai has sentit a parlar, les escoles verdes simplement uneixen educació amb desenvolupament sostenible a través de tasques que integren el medi ambient en els seus plans d’estudi. Per dur aquesta tasca a terme, l’IES Vidreres ha creat un
comitè ambiental format per alumnes de tots els cursos i un professor, que proposem activitats per tal de protegir el medi ambient a escala molt local, és a dir, a l’institut. El que pretenem és informar, a través d’aquest comitè, la resta d’alumnes sobre l’estat del nostre planeta, de la mateixa manera que proposem alternatives per contribuir amb la seva conservació. Des de l’any passat es van incorporar contenidors específics per tal de promoure el reciclatge tant a dins com fora de les aules; també hem creat l’anomenat “plafó verd” en el qual hi ha notícies sobre el medi ambient i suggerències ofertes per a tots els alumnes; s’han dut a terme xerrades de sensibilització a càrrec dels membres del comité dirigides a la resta d’alumnes en les quals s’explica què és això de l’esclafament global i què podem fer cadascú de nosaltres per ajudar el planeta. Des del comitè animem a tots els alumnes a que vinguin a l’insitut en bicicleta, en lloc de la moto o el cotxe, tot aprofitant que tenim un bon relleu i uns paisatges envejables.
Aquestes són només algunes de les activitats que els alumnes del comitè han proposat, tot i que sabem que encara ens queden moltes coses a fer. Per això, comptem amb l’ajuda d’altres comitès d’altres escoles de la comarca que també són escoles verdes i que, de tant en tant, ens reunim per a posar en comú totes les nostres tasques i proposar-ne més, al mateix temps que realitzem sortides pels entorns naturals.
Amb tot això, nosaltres sempre diem que els petits gestos de cadascú són els que a la llarga fan un gran canvi, tot i que el nostre gran objectiu està en mans de tots: cuidar el nostre entorn.